Dits - Gabriel Ferrater

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

És un poema sobre l'amor en que un noi ha perdut a la seva estimada i encara se'n recorda d'ella i s'ho està passant malament, han passat dos dies.

L'ungit - Víctor Català

quelcom real i fantasiós,
quelcom petit i grandiós,
que no és ben hom i és més que l'hom...

Un ésser lliure!

Així és com acaba Caterina Albert i Paradís, sota el pseudònim de Víctor Català, el seu poema que descriu  'l'ungit', un home sense llar però també sense les restriccions de la vida en societat. M'ha fet reflexionar sobre si la llibertat verdadera no significa tan sols decidir com jugarem el joc de la vida, sinó de decidir de treure'ns del joc, de negar a participar en el món consumista, polític, i normalitzat en què vivim.

Pèrdua-Maria Mèrce Marçal

Com la florida
entre la neu, sobtada,
la sang, la taca:
el senyal de la pèrdua
desmentint la mort.

He escollit aquest poema per l'expressió que ens vol transmetre d'oblidar la mort, ja que es una cosa desagradable i molt millor oblidar-la haviat.
Fa un any que vaig passar per aquesta situació al morir el meu avi, i per tant se com et sents en moments així.