divendres, 7 de juny de 2013

Amor Finat

Avui tinc el sentit embadalit:

amor finat és el més dolç oblit; 
tempesta al lluny es torna melodia.



Aquest poema , Amor Finat, és de Josep Carner.
El que he entès és que més val tenir coses 
prop nostre que ens faci feliç
i no enganyar-nos amb falses il·lusions. 

Després de la tempesta

Cadascú alça els ulls per si retroba

la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,

perquè fas alçar els ulls a la llum nova!



He triat aquest tros del poema “Després de la tempesta” de Joan Maragall.
 El significat que jo he  entès  és 
que per molts moments dolents que passéssim  
sempre vindran els bons després i que sempre 
has d’aixecar-te i buscar la felicitat!

Cançó de la bella confiança

A l'amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

     M’ha agradat aquest petit tros del poema "Cançó de la bella confiança", ja que parla de la confiança entre les persones, i que és molt important tenir-la i saber conservar-la.  CLEMENTINA ARDERIU (1889-1976)


Les teves mans - Joan Brossa

Castellets de l'amor. Flames de ploma. 
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d'un món
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.

El poeta utilitza moltes metàfores , para descriure les mans de la seva estimada,amb adjectius i de manera romàntica.

Sentit a la manera - Salvador Espriu

He de pagar el meu vell preu, la mort, 
i avui els ulls se'm cansen de la llum. 
Baixats amb mancament tots els graons, 
m'endinsen pel domini de la nit.

Aquest versos son d'un poema de Salvador Espriu. Tracten sobre la mort, explica com es va morint lentament dia rera dia. He triat aquests versos perquè són molt bonics i expressen molts de sentiments

Sol i de dol- J.V. Foix

Viure l'instant i obrir els ulls al demà, 
Del clar i l'obscur seguir normes i regla 
I, enmig d'orats i savis, raonar. 



He escollit aquest poema perque l'he trobat molt profund i opino que ens mostra que la vida dos dos dies i que s'ha de viure plenament.

dijous, 6 de juny de 2013

La guerra de demà - Jaume Sisterna

Anirem
a la guerra
de demà
amb les armes
carregades
de moltes
intencions.



Aquest poema de Jaume Sisterna parla literalment d’una guerra, però jo n’he escollit aquests versos perquè m’ha semblat que representen el fet d’agafar forces per emprendre les dificultats del dia a dia, i d’estar preparat per a tot. 

CRIATURA DOLCÍSSIMA - JOAN FUSTER



No sé si m'estimaves: t'estimava 
i això era tot, i això era prou, i els dies 
obraven per a mi racons tendríssims.




He escollit aquesta estrofa perquè demostra la verdadera estima que li tenia a algú i m'ha aparegut bastant profund.

Meritxell Cucullera-Jorba: Rastre breu

                                                               
He buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu
vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida.





He elegit aquestos versos perque la autora dóna a comprendre que la persona estimada ha marxat del costat d'ella i l'estimava tant que ara tot el temps que ha pasat en ell li ha paregut tota una vida,  esta perdut.

Andreu Vidal Sastre - Sub-làbarum


I entre les negres branques, 
on el rou reblaneix 
la sang resseca dels que han mort, 
escolta el vent, missatger exacte: 
"Mai no coneixeràs derrota 
ni glòria ni fi."








He elegit aquest poema de Andreu Vidal Sastre, perquè dóna a comprendre que la guerra no serveix per a res, ja que moren moltes persones i mai hi ha un guanyador ni un perdedor, sinó que tots dos bàndols surten perden. 

dilluns, 3 de juny de 2013

Venus - Màrius Torres


Assenyala’m, si et plau, el meu camí             
amb el teu gest mutilat i diví...

¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Tu que només ets bella! Marbre groc
no sollat per les llàgrimes ni el foc.


Aquest poema tracta sobre un home que li demana a Venus, deesa de l'amor a la mitologia romana, que li assenya-li el camí perquè creu que ja és vell per a enamorar-se.

dissabte, 1 de juny de 2013

EL CAMÍ QUE NO FAIG - MIQUEL MARTÍ I POL

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.


Aquestes dues estrofes em transmeten la soledat d'un ome que sent que s'ha fet vell i enyora poder anar amb la seva estimada i els seus tems de quan era més jove.

LA NIT DE REIS - DOLORS MONSERDÀ I VIDAL






Dins d'un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d'un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

   


He triat aquesta estrofa perquè m'inspira el sofriment d'una dona treballadora per fer feliç a la seva filla i poder fer-li un regal la nit de reis, i sap que tot esforç valdrà la pena.