Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu que només ets bella! Marbre groc
no sollat per les llàgrimes ni el foc.
Aquest poema tracta sobre un home que li demana a Venus, deesa de l'amor a la mitologia romana, que li assenya-li el camí perquè creu que ja és vell per a enamorar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada