dijous, 30 de maig de 2013

Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te. 
[...]
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te. 


Aquests són els quatre primers versos, el desè i l'onzè del poema Lletra a Dolors, de Miquel Martí i Pol. Els he escollit perquè he sofert diverses morts de persones estimades i em sento identificada amb el seu contingut, especialment amb el primer vers, ja que això ha estat el més difícil en totes les ocasions; de fet, encara que ja hagin passat basants mesos, encara no ho he assimilat del tot. No obstant, com diu en el desè vers, d'aquest dolor se'n treu força, ja que totes les complicacions que ens posa la vida pel nostre camí, per dolentes que siguin, sempre ens fan créixer i ser més forts.

dimarts, 28 de maig de 2013

Era com una ombra - Abelló i Soler, Montserrat

Sols té importància allò
que no has fet encara.
El que ja has fet és
fugitiu,
independent de tu.


He escollit aquest poema de Montserrat Abelló perquè m'ha semblat que diu molt en poques paraules. Considerem les nostres experiències rutinàries, sense donar-les importància, en canvi, estem sempre centrats en el nostre futur, en els nostres objectius i somnis. Està bé que siguem així, tenim una sola vida i hem de passar per molts moments, però crec que si pensem sempre d’aquesta manera, no serem mai contents amb el que hem realitzat i voldrem més i més fins l’infinit.

dilluns, 27 de maig de 2013

1936 -39 - Màrius Sampere

L'avi, recordo molt bé
aquella nit de tràfecs i panteixs,
se n'anà abans que no arribés la mort. 
                                 



He escollit aquests versos del poeta barceloní Màrius Sampere perquè recorda la Guerra Civil Espanyola, uns dels episodis més negres de la història d'Espanya i dels calvaris que es van viure.

Himne de les dones de casa - Guillermina Motta

Som les dones de casa
uns àngels de virtut. 
Defensarem a espasala nostra solitud. 
Solitud que ens fa fortes per lliurar el gran combat: 
no ensorraran les portes de la felicitat! 

Demostra la força de les dones de casa i com defensarien el que és seu. 

diumenge, 26 de maig de 2013

La Renouera - Josep Carner


Al volt de la primavera
que coses no fan brogit!
El vent per les fulles noves,
la nova esperança al pit.

He triat aquests versos del poema La Renouera de Josep Carner perquè simbolitza l'entrada d'una època de noves esperances i il·lusions, la primavera, on floreixen tant les plantes com l'alegria, segons Carner. M'agradat la seva manera d'expressar-se.

dijous, 23 de maig de 2013

L'esperança - Antoni Canu.


Al jardí dels llentiscles
coltives l'esperança,
posa-la al palm de la mà,
dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar



He escollit aquests versos perquè crec que el sentiment de l'esperança és molt important. Mai em de perdre l'esperança per molt complicada que sigui una cosa. (Perdo pel retard)

dimecres, 22 de maig de 2013

A claus de sorra - Miquel Martí i Pol

Hi haurà a cada portal una parella 
besant-se o qui sap què, mentre que jo, 
sol i indefens, pensaré que la nit 
és una noia verge que m'espera 
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

Aquests versos corresponen al final del poema "A claus de sorra" de Miquel Martí i Pol. 
En aquests versos el poeta compara la seva situació amorosa amb la de l'exterior. Explica que esta sol i indefens.

dissabte, 18 de maig de 2013

A vegades és necessari i forçós - Salvador Espriu


        





               'A vegades és necessari i forçós      
               que un home mori per un poble,
     però mai no ha de morir tot un poble
               per un home sol:
               recorda sempre això, Sepharad.'


Aquests versos corresponen a l’ inici del poema A  vegades és necessari i forçós de Salvador Espriu.


Aquesta vegada he escollit el poema amb la intenció de manifestar la meva vida personal d’una manera una mica encoberta, sense especificar.
Hi ha vegades en la vida en les quals, pel bé d’altres persones has d’abandonar allò més estimat. No obstant, com diu Espriu, pel bé comú s’ha de sacrificar el propi, tot i que això comporti sofriment i patiment pel propi individu.

divendres, 17 de maig de 2013

Dóna'm la mà - Joan Salvat Papasseit



Dóna'm la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.



 


Aquest és un poema que m'ha agradat molt perquè parla de l'amor a la vora del mar, dos temes que crec que toquen la fibra de qualsevol. A més dóna importància als petits detalls d'una típica escena de pel·lícula romàntica i té un to molt sentimental.

dilluns, 13 de maig de 2013

Dits - Gabriel Ferrater




Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.


És un poema sobre l'amor en que un noi ha perdut a la seva estimada i encara se'n recorda d'ella i s'ho està passant malament, han passat dos dies.

diumenge, 12 de maig de 2013

L'ungit - Víctor Català

quelcom real i fantasiós,
quelcom petit i grandiós,
que no és ben hom i és més que l'hom...

Un ésser lliure!

Així és com acaba Caterina Albert i Paradís, sota el pseudònim de Víctor Català, el seu poema que descriu  'l'ungit', un home sense llar però també sense les restriccions de la vida en societat. M'ha fet reflexionar sobre si la llibertat verdadera no significa tan sols decidir com jugarem el joc de la vida, sinó de decidir de treure'ns del joc, de negar a participar en el món consumista, polític, i normalitzat en què vivim.

Pèrdua-Maria Mèrce Marçal

Com la florida