divendres, 7 de juny de 2013

Amor Finat

Avui tinc el sentit embadalit:

amor finat és el més dolç oblit; 
tempesta al lluny es torna melodia.



Aquest poema , Amor Finat, és de Josep Carner.
El que he entès és que més val tenir coses 
prop nostre que ens faci feliç
i no enganyar-nos amb falses il·lusions. 

Després de la tempesta

Cadascú alça els ulls per si retroba

la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,

perquè fas alçar els ulls a la llum nova!



He triat aquest tros del poema “Després de la tempesta” de Joan Maragall.
 El significat que jo he  entès  és 
que per molts moments dolents que passéssim  
sempre vindran els bons després i que sempre 
has d’aixecar-te i buscar la felicitat!

Cançó de la bella confiança

A l'amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

     M’ha agradat aquest petit tros del poema "Cançó de la bella confiança", ja que parla de la confiança entre les persones, i que és molt important tenir-la i saber conservar-la.  CLEMENTINA ARDERIU (1889-1976)


Les teves mans - Joan Brossa

Castellets de l'amor. Flames de ploma. 
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d'un món
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.

El poeta utilitza moltes metàfores , para descriure les mans de la seva estimada,amb adjectius i de manera romàntica.

Sentit a la manera - Salvador Espriu

He de pagar el meu vell preu, la mort, 
i avui els ulls se'm cansen de la llum. 
Baixats amb mancament tots els graons, 
m'endinsen pel domini de la nit.

Aquest versos son d'un poema de Salvador Espriu. Tracten sobre la mort, explica com es va morint lentament dia rera dia. He triat aquests versos perquè són molt bonics i expressen molts de sentiments

Sol i de dol- J.V. Foix

Viure l'instant i obrir els ulls al demà, 
Del clar i l'obscur seguir normes i regla 
I, enmig d'orats i savis, raonar. 



He escollit aquest poema perque l'he trobat molt profund i opino que ens mostra que la vida dos dos dies i que s'ha de viure plenament.

dijous, 6 de juny de 2013

La guerra de demà - Jaume Sisterna

Anirem
a la guerra
de demà
amb les armes
carregades
de moltes
intencions.



Aquest poema de Jaume Sisterna parla literalment d’una guerra, però jo n’he escollit aquests versos perquè m’ha semblat que representen el fet d’agafar forces per emprendre les dificultats del dia a dia, i d’estar preparat per a tot. 

CRIATURA DOLCÍSSIMA - JOAN FUSTER



No sé si m'estimaves: t'estimava 
i això era tot, i això era prou, i els dies 
obraven per a mi racons tendríssims.




He escollit aquesta estrofa perquè demostra la verdadera estima que li tenia a algú i m'ha aparegut bastant profund.

Meritxell Cucullera-Jorba: Rastre breu

                                                               
He buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu
vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida.





He elegit aquestos versos perque la autora dóna a comprendre que la persona estimada ha marxat del costat d'ella i l'estimava tant que ara tot el temps que ha pasat en ell li ha paregut tota una vida,  esta perdut.

Andreu Vidal Sastre - Sub-làbarum


I entre les negres branques, 
on el rou reblaneix 
la sang resseca dels que han mort, 
escolta el vent, missatger exacte: 
"Mai no coneixeràs derrota 
ni glòria ni fi."








He elegit aquest poema de Andreu Vidal Sastre, perquè dóna a comprendre que la guerra no serveix per a res, ja que moren moltes persones i mai hi ha un guanyador ni un perdedor, sinó que tots dos bàndols surten perden. 

dilluns, 3 de juny de 2013

Venus - Màrius Torres


Assenyala’m, si et plau, el meu camí             
amb el teu gest mutilat i diví...

¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Tu que només ets bella! Marbre groc
no sollat per les llàgrimes ni el foc.


Aquest poema tracta sobre un home que li demana a Venus, deesa de l'amor a la mitologia romana, que li assenya-li el camí perquè creu que ja és vell per a enamorar-se.

dissabte, 1 de juny de 2013

EL CAMÍ QUE NO FAIG - MIQUEL MARTÍ I POL

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.


Aquestes dues estrofes em transmeten la soledat d'un ome que sent que s'ha fet vell i enyora poder anar amb la seva estimada i els seus tems de quan era més jove.

LA NIT DE REIS - DOLORS MONSERDÀ I VIDAL






Dins d'un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d'un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

   


He triat aquesta estrofa perquè m'inspira el sofriment d'una dona treballadora per fer feliç a la seva filla i poder fer-li un regal la nit de reis, i sap que tot esforç valdrà la pena.

dijous, 30 de maig de 2013

Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te. 
[...]
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te. 


Aquests són els quatre primers versos, el desè i l'onzè del poema Lletra a Dolors, de Miquel Martí i Pol. Els he escollit perquè he sofert diverses morts de persones estimades i em sento identificada amb el seu contingut, especialment amb el primer vers, ja que això ha estat el més difícil en totes les ocasions; de fet, encara que ja hagin passat basants mesos, encara no ho he assimilat del tot. No obstant, com diu en el desè vers, d'aquest dolor se'n treu força, ja que totes les complicacions que ens posa la vida pel nostre camí, per dolentes que siguin, sempre ens fan créixer i ser més forts.

dimarts, 28 de maig de 2013

Era com una ombra - Abelló i Soler, Montserrat

Sols té importància allò
que no has fet encara.
El que ja has fet és
fugitiu,
independent de tu.


He escollit aquest poema de Montserrat Abelló perquè m'ha semblat que diu molt en poques paraules. Considerem les nostres experiències rutinàries, sense donar-les importància, en canvi, estem sempre centrats en el nostre futur, en els nostres objectius i somnis. Està bé que siguem així, tenim una sola vida i hem de passar per molts moments, però crec que si pensem sempre d’aquesta manera, no serem mai contents amb el que hem realitzat i voldrem més i més fins l’infinit.

dilluns, 27 de maig de 2013

1936 -39 - Màrius Sampere

L'avi, recordo molt bé
aquella nit de tràfecs i panteixs,
se n'anà abans que no arribés la mort. 
                                 



He escollit aquests versos del poeta barceloní Màrius Sampere perquè recorda la Guerra Civil Espanyola, uns dels episodis més negres de la història d'Espanya i dels calvaris que es van viure.

Himne de les dones de casa - Guillermina Motta

Som les dones de casa
uns àngels de virtut. 
Defensarem a espasala nostra solitud. 
Solitud que ens fa fortes per lliurar el gran combat: 
no ensorraran les portes de la felicitat! 

Demostra la força de les dones de casa i com defensarien el que és seu. 

diumenge, 26 de maig de 2013

La Renouera - Josep Carner


Al volt de la primavera
que coses no fan brogit!
El vent per les fulles noves,
la nova esperança al pit.

He triat aquests versos del poema La Renouera de Josep Carner perquè simbolitza l'entrada d'una època de noves esperances i il·lusions, la primavera, on floreixen tant les plantes com l'alegria, segons Carner. M'agradat la seva manera d'expressar-se.

dijous, 23 de maig de 2013

L'esperança - Antoni Canu.


Al jardí dels llentiscles
coltives l'esperança,
posa-la al palm de la mà,
dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar



He escollit aquests versos perquè crec que el sentiment de l'esperança és molt important. Mai em de perdre l'esperança per molt complicada que sigui una cosa. (Perdo pel retard)

dimecres, 22 de maig de 2013

A claus de sorra - Miquel Martí i Pol

Hi haurà a cada portal una parella 
besant-se o qui sap què, mentre que jo, 
sol i indefens, pensaré que la nit 
és una noia verge que m'espera 
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

Aquests versos corresponen al final del poema "A claus de sorra" de Miquel Martí i Pol. 
En aquests versos el poeta compara la seva situació amorosa amb la de l'exterior. Explica que esta sol i indefens.

dissabte, 18 de maig de 2013

A vegades és necessari i forçós - Salvador Espriu


        





               'A vegades és necessari i forçós      
               que un home mori per un poble,
     però mai no ha de morir tot un poble
               per un home sol:
               recorda sempre això, Sepharad.'


Aquests versos corresponen a l’ inici del poema A  vegades és necessari i forçós de Salvador Espriu.


Aquesta vegada he escollit el poema amb la intenció de manifestar la meva vida personal d’una manera una mica encoberta, sense especificar.
Hi ha vegades en la vida en les quals, pel bé d’altres persones has d’abandonar allò més estimat. No obstant, com diu Espriu, pel bé comú s’ha de sacrificar el propi, tot i que això comporti sofriment i patiment pel propi individu.

divendres, 17 de maig de 2013

Dóna'm la mà - Joan Salvat Papasseit



Dóna'm la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.



 


Aquest és un poema que m'ha agradat molt perquè parla de l'amor a la vora del mar, dos temes que crec que toquen la fibra de qualsevol. A més dóna importància als petits detalls d'una típica escena de pel·lícula romàntica i té un to molt sentimental.