que no has fet encara.
El que ja has fet és
fugitiu,
independent de tu.
He escollit aquest poema de Montserrat Abelló perquè m'ha semblat que diu molt en poques paraules. Considerem les nostres experiències rutinàries, sense donar-les importància, en canvi, estem sempre centrats en el nostre futur, en els nostres objectius i somnis. Està bé que siguem així, tenim una sola vida i hem de passar per molts moments, però crec que si pensem sempre d’aquesta manera, no serem mai contents amb el que hem realitzat i voldrem més i més fins l’infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada