besant-se o qui sap què, mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.
Aquests versos corresponen al final del poema "A claus de sorra" de Miquel Martí i Pol.
En aquests versos el poeta compara la seva situació amorosa amb la de l'exterior. Explica que esta sol i indefens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada