Al jardí dels llentiscles
coltives l'esperança,
posa-la al palm de la mà,
dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar
He escollit aquests versos perquè crec que el sentiment de l'esperança és molt important. Mai em de perdre l'esperança per molt complicada que sigui una cosa. (Perdo pel retard)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada