Cançó d'Amor - Joan Vinyoli

"No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit."



He escollit els versos d'aquest poema perquè jo crec que l'amor està per ser demostrat no per a ser dit. Jo penso que l'amor que es té per alguna persona mai es podrà expressar en paraules.

Records i somnis - Jacint Verdaguer

                      

                      'Cada gota de rosada
                 té son arc-de-sant Martí,
                 cada aucell sa refilada,
                 cada palau son jardí:
                 té sa llum cada capella,
                 cada bosc sa fontanella;
                 lo dia clou sa parpella,
                 mes tingué son dematí,'

      

     Aquests versos corresponen al poema Records i Somnis de  Jacint Verdaguer.

 He escollit aquest poema, bàsicament, perquè ja havia tingut l’oportunitat d’haver-lo escoltat abans.Tant en aquell moment com ara mateix, crec que és un poema d’allò més bonic i sentimental.  Opino que hi ha vegades a la vida en les quals reconeixes el valor d’aquelles persones que t’envolten i t’adones que formes part d’un conjunt que s’ajuda mútuament. 

Fi - Josep Carner

La corranda se l'emporta 
una mena de gemec, 
la mirada, un punt de fosca, 
la besada, un poc de fred;


Aquest poeta m'ha agradat molt ja que representa el final del camí, el final de tot i el pas de la vida la mort.

L'Amor - Miquel Martí i Pol

L'Amor



Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.

He escollit aquest fragment del poema de Miquel Martí i Pol perquè mostra la manera com l’amor, l’estimar i el ser estimat, canvia la manera d’enfocar la vida i dóna la força necessària per continuar avançant, encara que les coses no sempre vagin bé.

 

Piscina - Joan Vinyoli

No pas tots els matins, ni que sigui diumenge, podem obrir-nos a la vida, saber tot d'una que no és tan sols frustració, treball, sinó llis trampolí des d'on, erecte, salta el cos i cau en la piscina oblonga d'on sembla que no pugui sortir mai. En surt, però, somrient, regalimant, lluminós, i s'abandona a prendre el sol. He escollit aquest poema per la seva comparació entre les complicacions de la vida amb el la rutina de tirar-se d'un trampolí.

L'heroi

He escollit un poema de l'autor osonenc Miquel Martí i Pol perquè en acabar de llegir-lo em provocà un sentiment profund de tristesa i resignació. Si pogués posar tot el poema ho faria, però en comptes d'això, us presentaré sis versos:

Jo recordo d'haver-hi conversat

sobre qualsevol cosa

i recordo també que tenia la veu

afectuosa i clara

i que en parlar movia

molt lentament les mans


El poema explica la vida senzilla d'un home semblant a moltes persones que conec. L'element decisiu en la meva elecció, però, va ser el fet que l'autor pogués resumir una vida sencera, que pogués diluir anys i anys de sentiments, pensaments, penes i triomfs en poques paraules, i sense fer-los perdre res de la seva força.

Dóna'm la mà - Joan Salvat Papasseit

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar                                 bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.   En aquest poema de Joan Salvat-Papasseit l'autor vol mostrar l'amor d'una persona envers d'un altra, reflectida en un lloc romàntic, com és la mar. He triat aquest poema per la sensibilitat amb que l'autor expressa els seus sentiments d'amor envers la seva amada.

Les roses recordades (Espriu)

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc.

Aquest poema de Salvador Espriu és sobre la primavera, l’he escollit (a part de que m’ha agradat) ja que és l’època de l’any on ens trobem i per què també parla de les roses i de Sant Jordi, esdeveniment que tindrà lloc la setmana vinent.

Passaven camions-Joan Colomines

 Passaven camions

 
I en recordar la gent

que anava cap a l'Ebre

sento una gran tristor

Aquest poema de Joan Colomines, reflecteix com es sentia la gent quan anaven a la guerra de l'Ebre i la tristor que sentien d'una mort casi segura. 

Tant se me'n dóna - Joan Brossa

El que em molesta de les competicions
és que sempre es tracta de guanyar
o de perdre i no tant només de córrer
amigablement una petita aventura.



Aquest és el poema Tant se me'n dóna, de Joan Brossa. En aquests versos el poeta expressa el que troba més important de l'esport: passar-s'ho bé. De fet, he triat aquest poema perquè trobo molt a faltar córrer aquesta petita aventura, que sense adonar-nos-en, ens fa sentir vius.

La Poesia - Josep Piera

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n’hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens ha fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

He escollit aquest poema anomenat “La Poesia” de Josep Piera perquè he trobat interessant la manera en que el poeta descriu les veus del nostre interior i el significat que les hi dona. Considero aquestes veus un veritable misteri i m’agrada que les hagi relacionat amb la poesia. 

Desfer el temps- Òscar Bagur i Martínez

Desfer el temps

per tornar a cosir

el dia i la nit

amb fil d’alegria

que brolla del pit,

amb agulla cremant

pel foc de l’amor

que no s’apaga sinó brosta

amb l’aigua del cel

que molt

suaument

cau

Aquest es un poema de Òscar Bagur i Martínez. 

He escollit aquest poema perquè representa el voler comensar

 una nova vida evitant repetir els errors passats.

Vall d'Incles, per Miquel Martí i Pol

Si pogués, passejaria lentament
per la vall d’Incles, i de tant en tant
m’asseuria en un marge i deixaria
que la remor de l’aigua i la del vent
em penetressin fins a sadollar   
Més tard, desfent camí, colliria grandalles,
i sortiria de la vall com qui
surt d’un indret sagrat i porta als ulls
la lluïssor de la pau recobrada.


 

He elegit aquests versos de Martí i Pol perquè descriu un lloc preciós andorrà on he tingut el plaer d'estar i perquè aquest any es faran 10 anys de la seva mort.

Missatge en una ampolla trencada - Amadeu Vidal Bonafont

Recordo quan encara volia crèixer.
el misteri m'esperava al fons de tots els contes,
els amics m'ovacionaven amb la gesta
d'apedregar un gat d'entre les bardisses.
Recordo quan els pares eren l'enciclopèdia
i em tallaven les ungles,
quan no sospitava que un dia
tindria un número de targeta de crèdit,
un NIF i un codi de barres al lloc de la felicitat.

Ara tots formem part de la mateixa derrota
i en tornar de la feina els parcs ja són tancats.


He escollit aquest poema perquè expressa amb claritat i veritat el que sents quan et fas gran, i mires el passat, la teva infància, amb nostàlgia.

Catalunya - Joan Maragall

Al damunt dels nostres cants 
aixequem una Senyera 
que els farà més triomfants.

He triat aquests versos del poema Catalunya escrits per Joan Maragall perquè simbolitzen un gran sentiment pel nostre país, la veu dels seus habitants orgullosos de formar part d'ella, i la grandesa que representa per a Maragall.

El camí que no faig - Miquel Martí i Pol

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.

- Aquests versos d'en Miquel Martí i Pol els he escollit perquè els trobo molt emotius, l'autor manifesta l'estat d'ànim en que es troba. Dóna a entendre que sent certa nostàlgia i enyorança per

la persona suposadament estimada, la troba a faltar però també deixa a veure certa reflexió sobre la seva vida, com si aquesta se li escapés de les mans.  

El Nadal-Joan Salvat Papasseit

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema, 
amb el gas tot encès han enllestit el gall. 
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; 
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

- Aquet es un vers del poema "El Nadal" de Joan Salvat Papasseit. Tracta sobre situacions quotidianes del nadal.

Perquè un dia torni la cançó a Sinera - Salvador Espriu

Passo pels camins 
encalmats que porten 
la claror dels cims.

He escollit aquestos versos perquè m'han agradat i per dedicar-los a totes aquelles persones que estan buscan un objectiu, però encara no han arribat a conseguir-lo, ja que crec que Salvador Espriu el que volia significar en aquests versos era això.

Ara és demà - Miquel Martí i Pol.

" Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir."

Aquests quatre versos pertanyen a l’ inici del poema Ara és demà de Miquel Martí i Pol.

He escollit aquest poema per dedicar-lo a totes aquelles persones s’han esforçat fins perdre l’alè per aconseguir allò que els era impossible. La voluntat i l’esperança per un futur millor són l’únic que ens fa seguir endavant quan tot ens sembla fosc i inversemblant.

Poema a un amic, de Jorge Luis Borges

No puc donar-te solucions per a tots els problemes de la vida,

ni tinc respostes per als teus dubtes o temors,
però puc escoltar-te i compartir-ho amb tu.
No puc canviar el teu passat ni el teu futur,
però quan em necessitis estaré al teu costat.





He escollit aquest poema perquè crec que l'amistat és molt importat, i que un bon amic sempre està al teu costat per ajudar-te.

Versos de Joan Salvat Papasseit.

Dóna'm la mà

Ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar.





He trigat aquestos versos, perquè m'han agradat molt i expresen un sentiment d'amor i representen molt bé lo que l'autor volia dir amb aquest poema.