dilluns, 22 d’abril de 2013

Piscina - Joan Vinyoli


No pas tots els matins,
ni que sigui diumenge,
podem obrir-nos a la vida,
saber tot d'una que no és tan sols
frustració, treball, sinó llis trampolí
des d'on, erecte, salta el cos i cau
en la piscina oblonga
d'on sembla que no pugui sortir mai.

En surt, però, somrient,
regalimant, lluminós,
i s'abandona a prendre el sol.

He escollit aquest poema per la seva comparació entre les complicacions de la vida amb el la rutina de tirar-se d'un trampolí. 

1 comentari:

  1. Bé, Agustí, has triat uns versos d'un dels meus poetes preferits. Llegeix-lo si en tens oportunitat.

    ResponElimina