Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
- Aquests versos d'en Miquel Martí i Pol els he escollit perquè els trobo molt emotius, l'autor manifesta l'estat d'ànim en que es troba. Dóna a entendre que sent certa nostàlgia i enyorança per
la persona suposadament estimada, la troba a faltar però també deixa a veure certa reflexió sobre la seva vida, com si aquesta se li escapés de les mans.
Bona tria i bon comentari, Jordi.
ResponElimina