dimarts, 16 d’abril de 2013

La Poesia - Josep Piera



No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens ha fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.



He escollit aquest poema anomenat “La Poesia” de Josep Piera perquè he trobat interessant la manera en que el poeta descriu les veus del nostre interior i el significat que les hi dona. Considero aquestes veus un veritable misteri i m’agrada que les hagi relacionat amb la poesia. 

1 comentari:

  1. Ben comentat, Alexandra. L'autor posa la poesia en un valor molt alt, perquè és capaç de guiar-nos en la nostra vida. Com més en llegeixis, més ho comprovaràs.

    ResponElimina