Recordo quan encara volia crèixer.el misteri m'esperava al fons de tots els contes,
els amics m'ovacionaven amb la gesta
d'apedregar un gat d'entre les bardisses.
Recordo quan els pares eren l'enciclopèdia
i em tallaven les ungles,
quan no sospitava que un dia
tindria un número de targeta de crèdit,
un NIF i un codi de barres al lloc de la felicitat.
Ara tots formem part de la mateixa derrota
i en tornar de la feina els parcs ja són tancats.
He escollit aquest poema perquè expressa amb claritat i veritat el que sents quan et fas gran, i mires el passat, la teva infància, amb nostàlgia.
Una bona reflexió, Gemma, i un poema amb un missatge molt clar, tot i que amb un cert to pessimista.
ResponElimina