Piscina - Joan Vinyoli

No pas tots els matins, ni que sigui diumenge, podem obrir-nos a la vida, saber tot d'una que no és tan sols frustració, treball, sinó llis trampolí des d'on, erecte, salta el cos i cau en la piscina oblonga d'on sembla que no pugui sortir mai. En surt, però, somrient, regalimant, lluminós, i s'abandona a prendre el sol. He escollit aquest poema per la seva comparació entre les complicacions de la vida amb el la rutina de tirar-se d'un trampolí.