diumenge, 12 de maig de 2013

L'ungit - Víctor Català

quelcom real i fantasiós,
quelcom petit i grandiós,
que no és ben hom i és més que l'hom...

Un ésser lliure!

Així és com acaba Caterina Albert i Paradís, sota el pseudònim de Víctor Català, el seu poema que descriu  'l'ungit', un home sense llar però també sense les restriccions de la vida en societat. M'ha fet reflexionar sobre si la llibertat verdadera no significa tan sols decidir com jugarem el joc de la vida, sinó de decidir de treure'ns del joc, de negar a participar en el món consumista, polític, i normalitzat en què vivim.

1 comentari:

  1. Bona reflexió, Caitlin. Podem continuar jugant, i intentar de canviar-ne les regles del joc.

    ResponElimina