Lamon fa un gran
sospir i li diu: -Oh ma vida,
mos peus són balbs i
sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu
com la poma escollida
que es torna groga i
vella i encara fa perfum.
He escollit aquest poema perquè m’ha agradat i perquè crec
que és curiós com el poeta expressa el pas del temps i com la protagonista de
la història s’aproxima a la vellesa, mitjançant una poma que madura. I que tot
i això el seu marit encara se l’estima, perquè és la poma escollida que encara
fa perfum.
Grans versos i molt ben comentats, Pili.
ResponElimina