"Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviant de ciris,
surt de festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci."
He triat aquest vers del poema Final del laberint, de Salvador Espriu, perquè m'ha cridat l'atenció el què expressa, que l'home vol viure intensament la seva vida avans de morir, aprofitant cada segon, i crec que en el seu lloc, jo faria el mateix.
Bona tria, Laura, en el marc del centenari del naixement d'Espriu.
ResponElimina