Em
costa imaginar-te absent per sempre.
Tants
de records de tu se m'acumulen
que
ni deixen espai a la tristesa
i
et visc intensament sense tenir-te.
[...]
però
d'aquest dolor en trec la força
per
escriure aquests mots i recordar-te.
Aquests són els quatre primers
versos, el desè i l'onzè del poema Lletra a Dolors,
de Miquel Martí i Pol. Els he escollit perquè he sofert
diverses morts de persones estimades i em sento identificada amb el
seu contingut, especialment amb el primer vers, ja que això ha
estat el més difícil en totes les ocasions; de fet,
encara que ja hagin passat basants mesos, encara no ho he assimilat
del tot. No obstant, com diu en el desè vers, d'aquest dolor
se'n treu força, ja que totes les complicacions que ens posa
la vida pel nostre camí, per dolentes que siguin, sempre ens
fan créixer i ser més forts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada