dimecres, 8 de maig del 2013

Volar – Anna Aguilar Amat




Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les orques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar
del drama de llençar-se perdudament al buit.



Aquest poema d’Anna Aguilar Amat m’ha cridat l’atenció pel fet de tractar del tema que més m’inspira i em fascina. Sempre he relacionat el fet de volar amb la completa llibertat i l’abandó dels problemes. 
Volar seria definitivament la millor solució dels nostres problemes; ens oblidaríem de tots els conflictes per un moment però estaríem en el millor lloc del planeta per fer-ne una reflexió. 
Considero que ser un animal amb ales és el màxim regal que la mare naturalesa pot fer. És una llàstima que aquests animals no s’adonin del privilegi que se’ls hi ha ofert.

1 comentari:

  1. Tens raó que és fascinant, Alexandra, Jo ho he somiat molts cops. També hem de saber valorar el que tenim i saber-ho desenvolupar, i vigilar de no fer dependre la nostra felicitat de somnis irrealitzables.

    ResponElimina